24 de maig

Gerard Olivas Porcar - Sin Determinar

En una societat en la qual es polaritzen els sexes, és necessari qüestionar-se les imposicions socials i culturals lligades al gènere i a la identitat. En la cerca d'elements que tipifiquen als subjectes i que formen part dels arquetips establits, trobem en el pèl un element de naturalesa ambigua que, segons on estiga situat en el rostre o el cos, definirà l'un o l'altre sexe.

Pretenem fer confusa la imatge de l'home a través de la pràctica artística, rebutjant les característiques masculines i fent-ho partícip de qüestions femenines amb el propòsit de reconciliar a l'home amb la feminitat, conceptes suposadament oposats. Aparentment, una llarga cabellera s'associa amb la dona, mentre que el bigot o la barba es veuen estretament lligades a la virilitat. Amb conceptes que no són tangibles com l'autoritat o la submissió, ocorre el mateix, són actituds atribuïdes als sexes amb la finalitat d'enaltir la figura de l'home. Quina és la necessitat a convertir en enemic al qual podria ser aliat natural?

Mitjançant la impressió gràfica i la pintura, acostem a la figura de l'home, conceptes "impropis"; segons la condició masculina. Juguem amb el cabell per a metamorfosar el concepte de gènere tradicional.

Merche Pereira - La memoria del lugar

La memoria del lugar és un projecte que naix de la cotidianetat i d'una cerca constant d'experiències viscudes en l'entorn. La memòria i les experiències són efímeres. Es defineix l'efímer, que prové del grec antic ephemeros, com alguna cosa de curta duració, que pot canviar o desaparéixer, estant molt lligat als conceptes d'espai i temps. Aquestes experiències seran les nostres matrius, les quals deixaran la seua empremta sobre la nostra memòria, en xicotets fragments, a manera de cartografies emocionals.

Experimentar l'entorn a través de l'efímer, fer visible l'invisible, l'intangible, la petjada. La unitat es multiplica generant així una superposició de temps, noves capes de significats. Fragments i superposicions d'una experiència i una memòria que componen un tot. La repetició, superposició i l'especular de les imatges és l'eix que articula la part més gràfica de la instal·lació.