El 8 d’abril es va fer a l’aula B.0.1 la presentació de l’últim llibre d’Ignacio Vleming, Fisura, un assaig sobre les possibilitats de l’espai residual de la ciutat, farcit d’aventures arquitectòniques. Va imaginant, pàgina rere pàgina, diverses alternatives per a dotar d’ús i sentit indrets anònims.

Ignacio Vleming va nàixer a Madrid en 1981. És autor dels poemaris Clima artificial de primavera (V Premi de Poesia Jove “Pablo García Baena”; La Bella Varsovia, 2012) i Cartón fósil (La Bella Varsòvia, 2016), a més del quadern d’exercicis sobre art Inspiración instantánea (Modernito Books, 2013) i de l’assaig amb personatges Fisura (Ediciones Rua, 2018), que reflexiona sobre l’ús potencial dels espais residuals de la ciutat. També ha traduït de l’italià poemes de Michelangelo Buonarroti i de Jacopo Sannazaro, inclosos en l’antologia Sextinas. Pasado y presente de una forma poética (Hiperión, 2011) i, juntament amb el professor Leonardo Vilei, La muchacha Carla, d’Elio Pagliarani (La Bella Varsovia, 2017).

Sinopsi

Mogut per una força inexplicable, el protagonista de Fisura s’endinsa en les fondàries del medi construït com si fora una selva verge. Al llarg de les diverses aventures que se succeeixen en aquest assaig, Joris imagina amagatalls penjants, refugis nuclears, cinemes clandestins i ciutats subterrànies. Però, sobretot, proposa una manera diferent de contemplar els espais residuals de la ciutat, és a dir, de donar sentit a tots els buits urbans i marges sense ús. Amb la seua cerca incansable d’una arquitectura silenciosa, reviu l’emoció que tenim quan per primera vegada girem el cantó d’un carrer conegut i descobrim un edifici que sempre havia estat allà, però que mai abans ens havia cridat l’atenció. Aquest moment en el qual el plànol d’una ciutat que creiem dominar molt bé es desdoblega i, més que sorpresa, ens suscita una certa inquietud fondament alliberadora.

El cartell de la conferència es pot consultar ací; i la programació de la setmana del llibre, ací.