Exposició DE BÈSTIES, MÀSCARES I SELVES
Sala Josep Renau. Facultat Belles Arts UPV. Del 06/06 al 17/07/2025
Comissariat: Juan Bautista Peiró i Antonio Alcaraz
Bèsties, màscares i selves són els 3 temes sobre els quals gira esta mostra col·lectiva de gràfica pràcticament mexicana. Potser seria més requerisc dir que són dos exposicions en una, on les dos parts discorren sobre este trinomi quasi fundacional, trinitari. Una exposició fonamentalment d’obra xilogràfica, amb alguna excepció nacional, litogràfica i videogràfica.
La primera part és col·lectiva, composta per 18 obres de 14 artistes: Javier Arjona, Germán Flores, Sebastián Fund, Gesmiler Galván, Marcela Verónica Gómez, Mk Kabrito, Mariela López, Eduardo Martínez, Sebastián Molina, Diana Morales Galícia, Alejandro Pérez-Cruz, Alejandro Rodríguez, Víctor Térrez i Zamer. La diversitat de llenguatges i poètiques tenen com a denominador comú un gran domini tècnic i una forta càrrega expressiva.
La segona part arreplega un projecte específic de l’artista Sebastián Fund, tota una aventura d’impressió sobre tela d’una sèrie anterior titulada Bèsties. El resultat, 16 peces intervingudes posteriorment per Summer Romero amb motius i tints naturals. Un parell de projeccions videogràfiques del propi Fund tanquen esta proposta.
Les selves originàries se situen en la base de la vida en el planeta terra, des de la regulació del clima fins a la biodiversitat, passant pel cicle de l’aigua i la protecció del sòl. És probable que siguen el primer que ens ve a la ment quan pensem en la Naturalesa.
Les bèsties -salvatges, imaginàries, mitològiques, llegendàries- seria l’equivalent selvàtic dels animals. Tant les unes com les altres, ens remeten a un món previ, a un estadi original anterior a la intervenció de l’ésser humà i no és per casualitat la seua presència constant en totes les cultures i civilitzacions.
Les màscares són un producte humà que han complit múltiples funcions: rituals, teatrals, festives, però també tanquen una dimensió identitària com magistralment va assenyalar Oscar Wilde: “L’home esmente per naturalesa, dona-li una màscara i et dirà la veritat”. Des d’una perspectiva ampliada, podem entendre les estampes, els llibres d’artista, les projeccions videogràfiques, com a màscares que ens mostren la veritat de cada artista, com a espills màgics sobre els quals projecten els seus pensaments, sentiments, emocions i obsessions més profundes i sinceres.