The Hermit in the Garden - Pantani-Surace
Hall de BA
Pantani-Surace (Lia Pantani 1966 i Giovanni Surace 1964), treballen junts des de l’any 1995. Viuen a Toscana, i són professors titulars en la Accademia di Belle Arti di Firenze, Florència, Itàlia.
En la seua investigació artística reflexionen entorn de la idea de procés i dels canvis que esdevenen a causa de fenòmens naturals. És constant la presència de ritmes fluctuants, mutacions i canvis d’estat que donen lloc a noves situacions. En aquests processos, el temps juga un paper fonamental i es mostra a través del consum, l’esgotament i la modificació. Conformen així una pròpia estètica de la inestabilitat amb capacitat de transmetre la fugacitat del moment.
Sovint, les seues obres estan íntimament lligades amb el físic i la història de l’ambient expositiu i a vegades, és el mateix públic els qui activen el procés de canvi que comporta l’obra.
Entre les seues exposicions destaquen les realitzades en el Museu d’Art di Nuoro MAN; Stazione Leopolda, Florència; Museu Laboratori, Città Sant’Angelo; Galleria Nicolafornello, Prato; Piazza dell’immaginario, Dryphotho art contemporanea, Prato; Casa Masaccio, Sant Giovanni Valdarno, MAMBO Museu d’Art Moderna di Bologna; Palazzo Montoro, Roma; Nuovo Museu d’Art Contemporanea MACCA, Pisa; Galleria Madder 139, Londres; Fondazione Malvina Menegaz per le Arti e le Culture, Teramo, entre altres.
The Hermit in the Garden, 2023 Xilografia sobre MD impresa sobre paper Fabriano Accademia 160 gr cm109,5×179,5 ed.10
Ermitans de jardí
The Hermit in the Garden i EDELWEISS (a bord amb i tacchi) aborden des de la ironia i l’humor certs rols i expectatives associades a la figura de l’artista.
Aquesta obra es tracta d’una xilografia que mostra un anunci atribuït al Lord Charles Powell Hamilton en el 1700 c., en el qual cercava un ermita per al seu jardí. El text mostra tota una tradició que es remunta a San Francisco de Paula i la seua vida d’ermità a Calàbria i que s’estén en la noblesa d’Anglaterra que, més enllà de la part ascètica, cercava en aquesta figura a un home que adornara amb la seua presència els seus jardins i que en uns certs moments pogueren entretenir als seus convidats parlant de filosofia, història i religió.
El treball, mostrat ara a l’interior de la Facultat de Belles arts, remitent en certa manera a la idea d’autoretrat d’artista. De manera crítica, aborda la precarietat de la professió i les expectatives socials de les investigacions i de les produccions artístiques, situades en l’entusiasme que defineix Remedios Zafra, en aqueixa llarga espera de reconeixement mentre augmenten la seua formació, inverteixen el seu temps i aposten per aconseguir un millor futur.
