En l’origen, la Col·lecció va ser un projecte conjunt del matrimoni format per Jesús Martínez Guerricabeitia i Carmen García Merchante, els quals durant dècades van dedicar part del patrimoni que van forjar en el comerç i l’exportació a comprar obres d’art. La passió col·leccionista del matrimoni resta patent pel fet que conservem avui unes 130 obres úniques, vora tres-cents gravats i uns quants centenars de cartells. Cal afegir a aquest llegat la col·lecció de llibres i diversos materials d’arxiu, que formen milers de documents, donats a la Biblioteca Valenciana.
En una terra poc acostumada al mecenatge cultural, la generosa donació de Jesús Martínez Guerricabeitia a aquestes dues institucions públiques és un exemple de generositat i compromís perquè, a través d’aquesta iniciativa, qui havia triomfat en els negocis reconeixia que l’èxit mai no és ple si no és compartit, que els esforços individuals no valen res si no són reconeguts socialment i, finalment, que no podem gaudir del triomf professional sense reconèixer el deute amb els qui no van ser beneïts per la fortuna.
La col·lecció Martínez Guerricabeitia ens ofereix testimoniatge de la resistència a la dictadura i és memòria viva dels somnis d’una generació frustrats per la Guerra Civil. A contrapèl de la cultura i la ideologia del franquisme, l’activitat empresarial de Jesús Martínez Guerricabeitia, com també l’obra dels artistes escollits per a aquesta mostra, van donar sentit a una existència condemnada a la mera supervivència en la llarga nit de la dictadura i enfrontada després a una certa decepció durant el procés de reforma política.
És molt probable que, amb el seu gest de generositat, el donant aconseguisca passar a la història perquè, en compartir el seu èxit, dona sentit al que, d’una altra manera, hauria sigut una trajectòria vital marcada per circumstàncies més o menys atzaroses i particulars. En el cas de Jesús Martínez Guerricabeitia, col·leccionar no va ser mai l’activitat capritxosa del comprador enlluernat per l’aparador, sinó que obeïa a una intenció històrica molt clara: la de formar un arxiu d’art que guardara testimoniatge de la resistència política enfront del franquisme. És aquesta voluntat d’historiador que fa que la col·lecció haja pogut generar diverses exposicions que han proposat relectures de la història cultural del nostre país, tot descobrint itineraris llavors a penes esbossats i avui encara oberts.
Aquesta exposició, organitzada per la Universitat Politècnica de València en el seu cinquanta aniversari, vol contribuir a aquesta voluntat d’apuntar cap al futur recuperant moments truncats del passat recent.
Comissariat: Miguel Corella, Ricardo Forriols i Chema López
