Els fonaments de la nació. Un relat des de les col·leccions del Museu Nacional de Belles Arts de Cuba

El macroprojecte desenvolupat pel Museu Nacional de Belles Arts en la XIII Biennal de l'Havana va fer que la institució col·locara el seu observatori en les seues col·leccions, perquè des de la transversalitat es posaren a dialogar obres creades en dissímils moments històrics, concebudes per artistes de diferents generacions. Un museu ha de fer correspondre les seues estratègies museològiques amb un relat de nació que es construeix a través de superposicions culturals i com a fragments dispersos.

La possibilitat infinita. Pensar la nació va ser el tema general de totes les exposicions que es presentaren, esqueixat al seu torn en cinc grans projectes: Gens personal, Més enllà de la utopia. Les relectures de la història, Illa de sucre, L'espill dels enigmes. Anotacions sobre la cubanitat i Museus interiors, aquest tipus de treball revelà investigacions fetes pel nostre equip de curadors a partir d'una axiologia que incorpora múltiples sabers.

Cadascuna de les exposicions marca la seua singularitat i, alhora, s'interconnecten entre si. [1] Gens personal és una reflexió des de l'art sobre la racialitat, un assumpte que es començà a col·locar en l'escena de l'art cubà des dels anys 90. No obstant això, les mostres precedents se centraren només en els artistes contemporanis, mentre Gens personal proposa una genealogia que ve des de la Colònia. Per part seua, Més enllà de la utopia. Les relectures de la història resulta un epíleg que parla del correlat que hi pot haver entre la instauració d'un símbol i la seua desconstrucció des del basament que estableixen les relacions de poder: l'esdeveniment històric com a motivació per a la conversa intergeneracional.

Tret que s'indique el contrari en la catalogació, totes les obres pertanyen a la col·lecció del Museu Nacional de Belles Arts de Cuba

Illa de sucre mostra la controvèrsia que va suposar la indústria sucrera en el creixement d'aquest país. El succés econòmic és presentat des de les seues connotacions polítiques, socials i culturals amb una museografia fresca, que aposta per connectar el testimoniatge amb l'art. En L'espill dels enigmes. Anotacions sobre la cubanitat, que comenta els elements fundacionals de la nació, conviuen la literatura, l'art, la història i altres disciplines de les ciències socials per a revelar la nostra formació com a imatge de l'esdevenir. Finalment, Museus interiors torna al col·leccionisme, però des de la mirada dels artistes.

El tesaurus del Museu es va remoure i va ser una oportunitat perquè el públic vera moltes peces que portaven temps als magatzems. Presentar un propòsit de treball com aquest ens va permetre erigir les nostres pròpies col·leccions en protagonistes i portar al present conflictes no resolts fins a l'actualitat entre l'art, la societat i la política.

Jorge Antonio Fernández Torres (l'Havana, Cuba, 1965)

Director del Museu Nacional de Belles Arts de l'Havana.

Pots descarregar el cartell Ací