Cordula Hesselbarth, nascuda en 1965, treballa i viu en Münster (Alemanya) i a Espanya, on va treballar com a artista durant diversos anys en la dècada de 1980. Va estudiar en la Universitat de Ciències Aplicades d'Hamburg (HAW), en l'Acadèmia d'Art de Münster i en la Universitat de Ciències Aplicades de Münster. Des de 2002 és professora en l'àmbit d'il·lustració científica i animació de l'Escola de Disseny de Münster (MSD) de la Universitat de Ciències Aplicades de Münster. Ha realitzat diverses exposicions, publicacions de llibres i produccions de vídeos.

En el seu treball, Cordula Hesselbarth explora l'àmbit entre l'art i la ciència. Com a professora d'il·lustració científica desenvolupa amb els estudiants imatges didàctiques i mitjans per a comunicar temes científics.

En la seua obra, que inclou pintures de gran format, dibuixos digitals i analògics i treballs en vídeo, aborda qüestions de la naturalesa i la ciència de manera artística.

El títol de l'exposició [in_vitro] al·ludeix a l'acte creatiu, que en certa manera pot comparar-se a la fecundació »in-vitro«. Els artistes necessiten influències i inspiracions externes. El cervell processa aquestes experiències amb filtres molt específics i individuals, selecciona, avalua i aïlla les observacions. Per a materialitzar aquestes impressions fugaces, els artistes necessiten una situació i un lloc »in-vitro« on donar forma, nodrir i fer brollar les seues idees. El procés a penes pot planificar-se, però de cap manera és aleatori. Se segueix una línia que no pot explicar-se ni justificar-se, sinó que és completament estricta i definida.

Cordula Hesselbarth presenta en les imatges exposades una visió caleidoscópica del món. Juxtaposa contrastos i afinitats visuals en un instant. Un món niat la complexitat del qual no pot resoldre's. Processa la simultaneïtat dels contrastos en els collages, permetent la coexistència de les contradiccions. El temps sembla estar fragmentat, els esdeveniments desplegats, les capes de percepció sedimentades.

Les imatges són capaces de saltar per damunt de les dimensions, d'unir-les. L'art pot crear espais associatius que òbriguen noves possibilitats de pensament. Aquesta xicoteta selecció d'imatges pretén ampliar la mirada a variacions de percebre i experimentar el món. Vol animar-nos a explorar i qüestionar la nostra pròpia manera de mirar. L'artista vol iniciar un discurs sobre les percepcions que cada individu humà experimenta de manera diferent.