Deia Umberto Eco que el primer que ha de fer un investigador universitari, en posar-se a investigar, és cercar un tema d'investigació que no li resulte desagradable. Diem això perquè els estudis sobre les falles de València, encara que n’hi ha, no han abundat a la Facultat de Belles Arts de Sant Carles, la qual cosa podria ser senyal, potser, del desgrat que aquest tema va produir entre el personal investigador sobre les arts visuals durant molt de temps. Les raons d'aquest rebuig són múltiples i no és aquest el lloc per a entrar-hi. D'una banda, hi ha les connotacions ideològiques que per a alguns arrossega aquest món des del franquisme. Per a uns altres, la causa d'aquest desdeny té l’origen en la utilització política de la festa per part dels sectors regionalistes més ultramontans. Per a altres, l'estigma rau en l'immobilisme estètic en el qual s'han perpetuat els monuments fallers convencionals. I per a altres, en fi, és per les molèsties que impliquen els talls de trànsit, el soroll dels petards, l'olor de fregit de les avingudes, i l'arribada de milers de visitants a la ciutat en tres dies d'autèntica bogeria de carrer.

I, sens dubte, tot això és veritat. Encara que també ho és que aquest desgrat que existeix en el nostre entorn cap a les falles és fruit, moltes altres vegades, d'un elitisme que té un biaix inquietant. Sabem, per exemple, que per a molta gent que es considera intel·lectualment superior, les falles són un fenomen completament irrellevant. Però per a nosaltres, l'irrellevant és aquest tipus d'opinions. Nosaltres, com suggeria Eco, ens veiem més que capacitats per a investigar sobre les falles perquè ens agrada la cultura popular. Fins i tot, els productes de la indústria cultural ens interessen. Ens interessen com a vehicles de cultura, és clar. I, moltes vegades, fins i tot per la seua qualitat. Algunes cançons populars, per exemple. I la poesia popular. I els contes populars. I els còmics, les pel·lícules i el teatre popular. Fins alguna sèrie de televisió ens interessa. Com a tots, no?

Doncs bé, també ens interessen les falles. I ens agraden. Podríem viure sense falles, però ens agraden. I el que no ens agrada de les falles, i això és el que ens distingeix d'alguns dels nostres il·lustres col·legues, intentem canviar-ho. Proposant un altre tipus de falles possibles. La present mostra és una molt succinta selecció d'alguns esbossos i maquetes que han format part del procés de projecció d'algunes d'aquestes propostes. Es tracta d'una recopilació de treballs realitzats per alumnes d'aquesta facultat que, segons confessió pròpia, han après a fer moltes coses diverses mentre gaudien fent aquest altre tipus de falles. I d'això es tractava. Esperem haver sabut transmetre l'onzena part d'aquest gaudi en la present mostra, perquè aquesta, i no una altra, era la nostra intenció.