La Facultat de Belles Arts de Sant Carles de la Universitat Politècnica de València concedeix anualment la Medalla de Sant Carles a aquelles institucions i personalitats que afavoreixen la promoció i la difusió cultural i artística de la societat valenciana. Al llarg de les XXV edicions, les medalles han pretès subratllar i posar en valor persones i/o entitats que per la seua aportació en l’àmbit  de l’art i la cultura han sigut rellevants per a la comunitat.

El mes de desembre passat, la Facultat de Belles Arts va concedir una Medalla de Sant Carles 2022 a Cristina de Middel, per la rellevància de la seua trajectòria personal i artística (es concediren unes altres dues medalles a la Fundació Hortensia Herrero i a José Morea, a títol pòstum).

Amb motiu del lliurament d’aquest guardó es convidà Middel a realitzar una exposició a la Sala Josep Renau. La il·lusió amb la qual l’artista acceptà implicar-se en aquest projecte expositiu, és fidel reflex del gran afecte que la uneix a aquesta Facultat, que es remunta a la seua època com a estudiant en aquesta.

Guanyadora del Premi Nacional de Fotografia 2017 atorgat pel Ministeri de Cultura d’Espanya, Cristina de Middel és la primera espanyola a ocupar la presidència de Magnum, la cèlebre agència de fotografia fundada per Henri Cartier-Bresson i Robert Capa en 1947. Després d’una primera etapa en la qual treballà com a fotoperiodista per a diversos mitjans de comunicació, en l’actualitat desenvolupa projectes artístics, en els quals juga amb les fronteres entre la realitat i la ficció.

Cucurrucucú

L’exposició mostra la sèrie Cucurrucucú pertanyent al Museu de la Universitat de Navarra, realitzada per l’artista en 2018, composta per 200 dibuixos i 1000 fotografies.

Les fortes connexions que hi ha entre de Middel i Mèxic la condueixen a realitzar aquesta sèrie, en la qual pren com a punt de partida un arxiu del diari  de successos mexicà Alerta i les lletres apassionades i violentes de la música folklòrica tradicional mexicana, per a explorar les diferents formes en què consumim la violència.

La mort i la fotografia sempre han estat relacionades. Des de la creença de robar l’ànima d’algú fins a l’ús pràctic forense i els primers retrats d’aquells que no podien moure’s més i es quedaven quiets durant les llargues exposicions requerides, hi ha alguna cosa en la fotografia que desafia el pas del temps i la mort que s’acosta.

També hi ha un debat moral obert sobre on estan els límits de la violència explícita en la fotografia publicada, però les conclusions varien segons la part del món en què està obert el debat. Mèxic definitivament té un enfocament diferent tant per a la representació de la mort com per al llindar moral de la fotografia violenta.

Mitjançant imatges i dibuixos de Middel reflexiona sobre els lèxics de la violència i la manera en la qual es veu representada en la fotografia.

Pots descarregar el cartell fent clic ací.