José Saborit presenta a la Facultat de Belles Arts el seu últim llibre, Lo que la pintura da.

La presentación tuvo lugar el 8 de Noviembre y contó con las intervenciones de Geles Mit y Chema López

08 de novembre del 2019

José Saborit (josesaborit.com) pinta, escriu i és catedràtic a la Facultat de Belles Arts de Sant Carles de la Universitat Politècnica de València, on ensenya pintura. La seua obra s’ha exposat en galeries d’art i institucions i forma part de diversos catàlegs. Cal fer esment de les exposicions “Con el aire” (Centre del Carme, Generalitat Valenciana, 2008), “Más al Sur” (IVAM, 2012) i “La misma savia” (Galeria Shiras, València, 2017). Entre els seus llibres d’assaig cal destacar La imagen publicitaria en televisión (Cátedra, 1988, amb quatre edicions), La construcción de la Naturaleza (amb José L. Albelda, Generalitat Valenciana, 1997), Retórica de la pintura (amb Alberto Carrere, Cátedra, 2000), El sol del membrillo, una guia de la pel·lícula del mateix títol de Víctor Erice sobre el quefer del pintor Antonio López (Nau Llibres-Octaedro, 2003) i Formas de caminar (UPV, 2009). Entre els seus llibres de poesia, destaquem els següents: Flor de sal (Pre-Textos, 2008), La eternidad y un día (Pre-Textos, 2012), La misma savia (XXX Premi de Poesia UNICAJA, Pre-Textos, 2016) i Carta al hijo (Banda Legendaria-Veintiúnversos, 2017). També ha redactat textos per a catàlegs d’arts plàstiques, revistes, diaris i, juntament amb Manuel Ramírez, ha dirigit la col·lecció de llibres d’art i literatura “Correspondencias” (Pre-textos-UPV). És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Sant Carles.

“Per a pintors? A pintors, perquè aquests fragments, més que descriure o analitzar el fet pictòric, volen moure al lector cap a la pintura i cap al fet de pintar. Per tant, encara que es dediquen a la pintura, posen l’accent en l’activitat de pintar, en això que els pintors fan, mentre ho estan fent; i més que als resultats d’aquesta acció convertits en quadre o producte acabat, aquests fragments volen referir-se a aquell fer i anar fent i a allò que d’aquell fer i anar fent pot quedar viu i inconclús fins i tot en el quadre acabat. La pintura, més com a procés que com a fi, més com a succeir-se que com a succés. Un fer, més que un fet.”

José Saborit.