Dins del programa PAM!26, la Facultat de Belles Arts de la UPV, en col·laboració amb EMT València, posa en marxa la convocatòria Transport]ART[e. Amb esta iniciativa, la Facultat de Belles Arts s’uneix a EMT València per a convertir l’autobús, les seues parades i les marquesines en un espai on l’art conviu amb les persones viatgeres.
D’esta manera, EMT València oferix un lloc de trobada casual on s’obrin possibilitats de troballes i descobriments al marge dels canals habituals en què se situen l’art i la comunicació convencional. Al mateix temps, la Facultat de Belles Arts mostra, més enllà del campus universitari, el seu potencial i la seua capacitat per a produir i acostar l’art i la cultura a la societat, arribant-hi a través de trobades casuals i recorreguts quotidians, i mostrant així les seues possibilitats d’acció i proximitat.
Per a PAM!26 s’han seleccionat les propostes dels estudiants següents, que romandran als serveis d’EMT València durant els mesos de maig i juny de 2026:
Artistes seleccionats:
Cristian Toro Ulloa, Joc Solar
Joc Solar és un exercici d’expressió lliure sobre el desplaçament i el contacte de la llum solar en el nostre entorn, que sorgix com una picada d’ullet al concepte de desplaçament associat al paper de l’autobús com a mitjà de transport. Així, i utilitzant una paleta cromàtica que evoca tant l’alba com el capvespre, la composició desplega una sèrie d’elements geomètrics i figuratius que evoquen la idea d’este viatge: el recorregut de la llum solar i el viatge d’algunes aus migratòries —el morito comú (Plegadis falcinellus), l’esplugabous roig (Ardeola ralloides) i l’esplugabous (Bubulcus ibis)—. Entremig, figures humanes, cases associades a l’horta valenciana i palmeres escenifiquen este cicle permanent de desplaçaments naturals. Les geometries representen el sistema solar i el concepte del «con de llum» proposat per Hermann Minkowski l’any 1908 per a referir-se a l’espai-temps que implica el desplaçament de la llum solar cap a la Terra. Finalment, este esquema —també conegut com a «diagrama de Minkowski»— es posa en relació amb la representació geomètrica de l’anatomia de la mirada i amb la imatge de dos rostres observant-se, suggerint la interacció que tenim amb la llum solar en les possibilitats d’interpretar el món.
D’altra banda, el conjunt de la paleta de colors i el joc geomètric insinuen la diferència entre els angles amb què arriba la llum, la seua intensitat i la seua temperatura al llarg del dia i de les estacions. D’esta manera s’evoca l’existència de la llum solar com un fenomen que no és quiet ni permanent, sinó que correspon a un cicle en moviment, una projecció que travessa l’aire, rebota en els objectes que observem i interactua amb el nostre cos.
El projecte es va desenvolupar a partir de documentació sobre la física de la llum solar i els ecosistemes locals, fet que forma part del meu treball permanent com a artista gràfic implicat en projectes ambientals. Encara que el resultat és digital, els diagrames i els dibuixos són desenvolupats a llapis en la meua llibreta de recerca, per a després ser digitalitzats i adaptats al suport imprés i a les necessitats tècniques que puguen sorgir, com ara la reubicació d’alguns elements.
Dayane Huayhua Calicho, Esperar y respirar
La peça parteix de la manera en què, durant l’espera del trajecte en transport públic, no queda més remei que parar, respirar i observar, una cosa que no sempre ens podem permetre. L’animació seguix un ésser que, a través de la respiració, es va traslladant a diferents espais, com ara la gespa, el cel, la nit o l’aigua, convertint eixe instant d’espera en una xicoteta pausa quasi meditativa. Cada inspiració i cada expiració el connecten amb entorns que evoquen calma, com si durant uns segons poguera escapar del ritme accelerat del dia a dia.
La proposta trasllada esta idea també a la marquesina i al mateix autobús, entenent-los com a llocs de trànsit on el temps queda suspés breument. Espais en què, en detindre’ns, podem observar, desconnectar i, simplement, estar.
Clara Royo, fongsi ciutats, ciutats i fongs
El projecte proposat naix de la idea de la contaminació col·laborativa com a resposta als problemes climàtics, ambientals i ecològics actuals. La contaminació com a col·laboració és un terme que sorgix del llibre La seta del fin del mundo, d’Anna L. Tsing, que parla de la necessitat d’impregnar-nos de comunicacions interespècie per tal de sobreviure als canvis climàtics que s’estan desenvolupant hui en dia.
El text exposat a la marquesina està extret de La xarxa oculta de la vida, de Merlin Sheldrake, del qual em sembla especialment interessant la connexió que establix entre les xarxes construïdes pels fongs mucilaginosos i les idèntiques xarxes ferroviàries en què s’inspiren:
«Els Physarum formen sistemes d’exploració fets de venes semblants a tentacles i no tenen sistema nerviós central —ni tampoc res que s’hi assemble—. Tot i això, poden prendre decisions comparant un ventall de possibles trajectòries d’acció i són capaços de trobar el camí més curt entre dos punts d’un laberint. Uns investigadors japonesos van alliberar fongs mucilaginosos en plaques de Petri que representaven l’àrea metropolitana de Tòquio en miniatura. Els flocs de civada representaven importants centres urbans, i les llums, obstacles com ara muntanyes —a estos fongs no els agrada la llum—. L’endemà, les floridures havien trobat el camí més convenient entre els flocs de civada, teixint una xarxa pràcticament idèntica a l’actual línia ferroviària de Tòquio.»
