Des del dijous 23 d’abril fins al dilluns 4 de maig.

La Facultat de Belles Arts de Sant Carles, a través de l’assignatura Projecte Expositiu impartida per les catedràtiques Natividad Navalón i Teresa Cháfer, presenta l’exposició titulada “20x20son47”.

Amb el suport de la Fundació BRITO, que dona suport a les noves generacions d’artistes de la Universitat Politècnica de València, l’exposició ha estat comissariada per Luciana Brito, presidenta de la Fundació BRITO (Brasil), i coordinada per Elena De Gabriele, Hugo García i Marta Ordóñez. La inauguració va comptar amb l’actuació del Grup de Capoeira Filhos de Angola i una degustació de gastronomia brasilera.

Es tracta d’una mostra col·lectiva en la qual participen 47 artistes que exploren la complexitat de la identitat a través de quaranta-set mirades diferents, cadascuna cridada a enfrontar-se al perímetre rigorós d’una superfície definida: quatre-cents centímetres quadrats de possibilitat expressiva.

Els artistes que participen en aquesta mostra són: Alessandro Seminati, Alex Rullán, Ana Esparza, Angela Lin, Blanca Redolá, Candela Giménez Marín, Candela Maldonado, Carla Arcas, Carla Prieto Calabuig, Carles Blasco, Carles Gómez Recatalà, Carmen Petcu, Castell Forner, Celia Sánchez, Clara Jara, Duffo, Eira Rodríguez Gimeno, Elena De Gabriele, Eva Castaño, Enrique Ricós, Firmadovane, Gabriela Blanco Ramírez, Hugo García, Inés Cano Redondo, Isabella Di Nápoli Apéstegui, Jennifer Menéndez, Josep Roch García, Júlia Guerola Maurí, Karuhell, Li Xu García Cano, Manuela Pita, María Tur, Mario Pérez, Marta Ordóñez, Marta Sánchez, Mikaela Donkova, Natalia Hernández Coronel, Neus López, Nieves Rodríguez Moreno, Noa Quintáns, Paula Font Romero, perdimialma, Ramón Javier Ortega, Rocío Arboledas, Rubén Gimeno, Selina Ameyaw, Yaiza Escrihuela.

La identitat no és una unitat estàtica, sinó un procés en constant esdevindre. El títol de la mostra suggereix una equació que va més enllà del càlcul matemàtic. Si el format 20×20 representa el límit físic, el nombre 47 encarna la pluralitat de les existències, abordant el tema a través d’una vasta heterogeneïtat de materials i punts de vista. Des de la reflexió sobre la mutabilitat de l’ésser fins a l’elaboració de la imatge, l’exposició es transforma en un políptic de fragments autònoms que, junts, componen un mosaic de la condició humana contemporània.

En cada obra, l’instant de la percepció es converteix en un acte d’indagació. Es convida el visitant a perdre’s en aquesta multitud per a descobrir, en el fons, que la identitat no és una dada certa, sinó una construcció quotidiana, inasible i preciosa.